Aprenentatge autoregulat i avaluació

Recuperat de: https://flic.kr/p/92eVtj (El 2010 ja parlaven del poder de les TIC)

Si fem una mirada enrere ens adonem que la societat es troba immersa en un continu canvi i, conseqüentment, l’educació (un dels pilars fonamentals de la societat) també ha d’avançar. En aquesta entrada us convidem a reflexionar amb nosaltres sobre els conceptes d’autoregulació i d’autoavaluació.

Avui dia són molts els teòrics que aposten per un aprenentatge autoregulat, es a dir, “el control que té l'alumne sobre els seus pensaments, accions, emocions i motivació per mitjà d'estratègies personals per arribar als objectius que ha establert” segons (Panadero i Alonso-Tapia, 2014) Zimmerman.

L’avaluació, com a eina d’aprenentatge, ha estat utilitzada per valorar el grau de competències adquirides. La forma més habitual que es coneix és l’examen final, el qual avalua coneixements immediats i efímers, però no en valora la qualitat. Per això es consideren altres vies d'avaluació competencial, com pot ser una carpeta d'aprenentatge, eina que hem pogut posar en pràctica a altres assignatures. On el que es busca és que els coneixements quedin ben apresos i presents al llarg del temps.

L'avaluació ha de ser una eina clau per desenvolupar un currículum per competències i ser capaç d'atendre la diversitat de l'alumnat. Hi ha dues finalitats de l'avaluació: l'avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges (avaluació formativa) que permet valorar la tasca i analitzar-la per millorar, i l'avaluació vista des de la seva funció reguladora, per comprovar què s'ha après.

L’aprenentatge autoregulat està estretament lligat amb el concepte d’autoavaluació. Tothom, en el moment en què s’autoavalua, esdevé més autònom i aprèn a regular-se. Durant el procés de l’avaluació-regulació cal identificar els problemes i els errors i recercar camins per superar-los. Per autoavaluar-se cal establir o bé individualment o bé amb el grup classe les bases d’orientació, un instrument útil per orientar l’alumnat en la seva tasca. A més els teòrics han establert unes estratègies útils per superar errors i dificultats com l’aprenentatge cooperatiu i entre iguals o la preparació de materials.

Ara trobem diversos tipus de tasca per a una avaluació final: tasca contextualitzada, tasca productiva, i tasca complexa. Veiem que aquest tipus de tasques sí queden en l'alumne, funcionen millor que fer un examen escrit i que a l'endemà no recordis de què anava el tema. Veiem millor adquirir unes competències per afrontar el dia a dia que no un coneixement efímer de la realitat.

Relacionat amb la nostra reflexió, tot i que teòricament els hi veiem la utilitat, ens quedem amb el dubte de si com a futurs professors tindrem el coratge i les habilitats d’implementar-les en l’entorn tradicional en què probablement ens trobarem.

Com ja hem comentat en altres assignatures, és recomanable preparar la tasca d'avaluació abans de començar la unitat didàctica. Canviar com avaluar pot ajudar a modificar la manera d'ensenyar i pot ser una altra via per dur a la pràctica els canvis de rols dels alumnes i professorat dels que estem parlant en aquest blog.

Ara, després de la lectura de Avaluar per Aprendre de Neus Sanmartí, ¿Cómo autorregulan nuestros alumnos? Revisión del modelo cíclico de Zimmerman sobre autorregulación del aprendizaje de Panadero i Alonso-Tapia i el capítol 6 de 11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias de Zabala i Arnau, d'aquests dos articles notem que l'avaluació i l'aprenentatge autoregulat són dues grans eines per apoderar l'aprenentatge de l'alumnat.