Aprenentatge per competències, competent?
En entrades anteriors, hem comentat la importància del canvi en el paradigma del rol del professor, de la utilitat de les eines TIC i ens hem encaminat cap a l'aprenentatge autoregulat. Ara volem introduir un tema nou: el canvi de metodologia, diem adeu al currículum tradicional i donem la benvinguda a l'aprenentatge per competències.
Què és l'aprenentatge per competències? És un aprenentatge que crea unes condicions generals que especifiquen com han de ser les estratègies metodològiques amb un enfocament globalitzador. Aquest enfocament permet apropar la realitat a l'alumne mitjançant un problema que l'interessi i que ell sigui capaç de donar-li una resposta adequada gràcies al contingut disciplinari del currículum. D'aquesta manera l'alumne s'encara cap a un rol més actiu del que era habitual, a través de les metodologies de treball interdisciplinari, basat en problemes/projectes on s'ensenyen competències, autonomia, autoregulació en situacions amb un nivell de repte elevat però nivell d'estrès baix i aprenentatge significatiu.
Com hem comentat en altres entrades d'aquest blog, ens repetim amb l'evolució que ha de fer el procés d'ensenyament-aprenentatge, i extret de Zabala (2009) veiem com aquest proposa unes variables clau que configuren una pràctica educativa: les seqüències didàctiques que enllacen les activitats durant la unitat didàctica perquè tinguin una relació, les relacions interactives, que fan que el professor s'adapti a les necessitats de l'alumnat, adoptar mesures organitzatives i mitjans materials que facilitin una atenció el més individualitzada possible, sense obviar l'organització social de l'aula en què conviuen grup gran, equips i treball individual. També mencionar el temps, es poden allargar les sessions, ja que l'objectiu és que l'alumnat sigui capaç d'emprar la competència en qualsevol moment en què li sigui necessari.
Com diuen Zabala i Arnau (2014), l'estudi de cas i l'aprenentatge basat en problemes (ABP) els dos comparteixen les diferents fases de la seqüència d'ensenyament d'aprenentatge, però la diferència més destacable és que en el segon es plantegen situacions reals.
Els dos naixen com un mitjà per dotar els estudiants d'habilitats i coneixements que seran necessaris per al seu futur professional, des d'una perspectiva on s'entén que la importància recau en saber donar resposta a situacions professionals noves i complexes a entorns on es treballa col•laborativament. Així doncs, els mètodes pretenen desenvolupar habilitats cognitives i afavoreixen l'adquisició del mètode científic així com desenvolupen un seguit de competències, tant de caire personal com interpersonal atès que el treball en equip és consubstancial. Finalment cal fer referència a com es manifesta l'actitud favorable cap a l'aprenentatge. Aquesta és manifesta de dues formes, una primera, relacionada amb què totes les situacions o els casos que han de resoldre són rellevants per a l'alumnat i, una segona, que destaca que durant tot el procés, els estudiants són protagonistes del seu propi aprenentatge.
Hem reflexionat sobre la importància que té nodrir-nos de nous coneixements, en aquest cas, de dos mètodes d'estudi. Ens ha semblat realment interessant el fet que la importància recaigui en preparar l'alumnat pel seu futur professional. Com a docents, ens ha despert la curiositat de seguir aquesta filosofia d'aprenentatge, d'aprendre a aprendre. Seguint, doncs, aquesta línia intentarem no dotar només l'alumnat de coneixements, sinó d'un seguit d'eines i actituds aplicables a la seva carrera professional.
Volem afegir un àudio molt interessant i que animem a tothom a escoltar en què parlen sobre l'aprenentatge significatiu.
Per acabar aquesta entrada, adjuntem una seqüència d'activitats ABP i SRL creada per nosaltres: Acolliries un refugiat a classe?
Hola futurs profes!
ResponEliminaEn aquest comentari, en lloc de centrar-me en l’entrada (la qual m’ha semblat molt interessant i comparteixo aquesta visió de la importància que té nodrir-nos de nous coneixements) em centraré en la seqüència d’activitats que heu preparat. Voldria destacar el tema que heu tractat, l’acollida de refugiats. Per entendre tot el referent a aquest tema, es necessita una conscienciació profunda que, amb el vostre projecte, podria començar a les aules. Amb això vull dir que fer que els estudiants treballin en primera persona aquestes activitats que heu proposat és una idea genial perquè puguin comprendre tot el que està passant.
A més, m’ha semblat molt innovador haver proposat, també en aquestes activitats, utilitzar l’smartphone a classe, fet que avui en dia no està permès però que pot obrir un món de possibilitats!
Ana Riera Torres
Hola, Ana, gràcies per totes les teves bones paraules cap a la nostra entrada, t'ho agraïm molt. Vàrem veure que el tema dels refugiats és un tema candent i que cal que els estudiants no vegin que els refugiats estan a la tele i lluny, sinó que és un tema real i que podria ser una realitat que tinguessin un company a classe. Cosa que és la definició d'enfocament globalitzador, així, com sabem l'alumne adopta un rol més actiu del que era habitual envers les classes tradicionals.
EliminaPaloma Ametller
Hola futurs profes!
ResponEliminaTrobo la vostra entrada molt interessant i comparteixo el mateix objectiu d'ensenyar a aprendre a aprendre als meus futurs alumnes. A més m'ha agradat l'àudio que heu afegit a on aquest professor, Antoni Ballester, ens dona una visió clara des de la seva experiència sobre l'aprenentatge significatiu.
Amb algo aparentment tant senzill com relacionar i connectar conceptes, proposar treballs oberts a on tothom pugui aportar el seu aprenentatge de manera creativa i amb diferents nivells, adoptant així un mètode a on també s'atén a la diversitat d'aprenentatge. Ha estat curiós el comentari que ha fet on ha dit que tenim molt bons professors a Catalunya i a les Illes Balears posant en pràctica el mètode d'aprenentatge significatiu i fent molt bona feina, tant, que no tenim res que envejar als de Finlàndia, (on el seu sistema educatiu és un dels que millor funcionen del mon).
Aquest mètode permet als alumnes estar molt més motivats i millora el rendiment acadèmic, de fet des de la seva pròpia experiència ens diu que ell mateix tenia un percentatge bastant alt de poc interès i de suspesos en la seva assignatura, però des de que es va formar i va començar a aplicar les estratègies per aconseguir un aprenentatge significatiu, aquesta situació va canviar notablement cap a una millora. Aquest mètode també és molt més satisfactori pel professor per què pot fer un seguiment molt més profund i al final una recollida de materials dels treballs fets pels seus alumnes.
També s’involucra més a les famílies, ja que el fet de que els alumnes hagin d’investigar sobre algun tema a casa fa que moltes vegades els fills acabin compartint amb els seus pares dubtes o el seu propi aprenentatge.
També m’ha agradat l’exemple que ha posat quan van fer una excursió i els alumnes que havien treballat en un projecte sobre contaminació i medi ambient havien tirat tots els papers a la paperera, mentre que altres grups que no havien fet aquest projecte els tiraren en terra. Però no només aquell dia, sinó que amb el temps s’adonaren que al pati tots aquests alumnes seguien mantenint l’hàbit de tirar els papers a la paperera demostrant així que l’aprenentatge significatiu és un aprenentatge assolit per llarg termini, que és el que més ens interessa.
Un saludo companyes!!
Joana Maria Roa