Saber educar

Recuperat de: https://flic.kr/p/92eVtj (El 2010 ja parlaven del poder de les TIC ) Si fem una mirada enrere ens adonem que la societat es troba immersa en un continu canvi i, conseqüentment, l’educació (un dels pilars fonamentals de la societat) també ha d’avançar. En aquesta entrada us convidem a reflexionar amb nosaltres sobre els conceptes d’autoregulació i d’autoavaluació. Avui dia són molts els teòrics que aposten per un aprenentatge autoregulat, es a dir, “el control que té l'alumne sobre els seus pensaments, accions, emocions i motivació per mitjà d'estratègies personals per arribar als objectius que ha establert” segons  (Panadero i Alonso-Tapia, 2014) Zimmerman . L’avaluació, com a eina d’aprenentatge, ha estat utilitzada per valorar el grau de competències adquirides. La forma més habitual que es coneix és l’examen final, el qual avalua coneixements immediats i efímers, però no en valora la qualitat. Per això es consideren altres vies d'avaluació

Com ja vam comentar en l'anterior entrada d'aquest blog, la finalitat de l'educació ha canviat des que aquella es va crear, començant per preparar una elit per estudis universitaris i finalment integrant a tota la població per donar-li coneixements útils pel seu desenvolupament personal i social. L'evolució de la societat ha influenciant el sistema educatiu que sempre s'ha canviat a un pas més lent que el de la societat. Recentment, amb la innovació tecnològica el pas del canvi s'ha accelerat i l'educació està perdent terreny. Perquè el sistema educatiu pugui correspondre a les necessitats de les persones del segle XXI, la seva finalitat ha de canviar d'enfocament i conseqüentment, el rol dels professors s'ha d'adaptar a aquestes necessitats. El professor de l'època de la tecnologia ha de posseir no només coneixements de la matèria que ensenya (coneixement de contingut). No és suficient tampoc afegir coneixements de com transme

La tecnologia i els avenços tecnològics han fet canviar la vida de les persones i són el motor de la societat actual. Aquest fet interfereix en la vida quotidiana i també, com no, en l’àmbit educatiu. Els alumnes d’ara i del futur cada cop seran més afins a la tecnologia i el seu ús. Per tant és necessari una transferència tecnològica cap al món educatiu. Com és l’educació del futur? El primer gran canvi educatiu va esdevenir gràcies a la revolució burgesa. Es passaren a transmetre coneixements vitals per a la formació d’una elit universitària. Aleshores l’escola era com a un pas previ a la universitat. Hi havia sistema, dèbil, escolar per a una minoria selecta. Gradualment s’ha progressat cap a una educació universal per a tothom, en què els sistemes educatius evolucionen, amb la finalitat de promoure el desenvolupament íntegre, no només dels joves estudiants, sinó de les persones en general.   Els reptes de l’educació del futur. Com aprenen les noves genera

Avui dia, l'educació va més enllà de transmetre coneixements de la mà d'un llibre de text. Els suports i les maneres que es poden utilitzar per a educar els infants compten amb un gran ventall de possibilitats, des d'aquells aspectes més tradicionalistes als més innovadors. A banda d'això, hem de recordar que la feina del personal docent va més enllà de la transmissió dels coneixements de cada una de l'assignatura i és que cada un ha de ser conscient de la seva tasca com a referent i, com a conseqüència, de la transmissió d'eines que permetin educar amb valors. Són, doncs, els nostres objectius, els dels creadors i editors del blog. A continuació, passarem a les presentacions: som un grup d'estudiants del màster de formació del professorat que anhelen a treballar dins el món de l'educació. Els quatre, però, venim de carreres diverses, fet que no ens ha suposat cap obstacle per a treballar conjuntament atès que tenim idees més que semblants de com enten