That's all, Folks!

Durant aquests mesos el blog ha servit com a espai per mostrar les diferents reflexions i aportacions de diversos aspectes que envolten el món de l'educació. Sempre mirant cap a un nou model educatiu que segueixi el ritme en què avança la societat.

A les nostres entrades hem parlat de la importància del canvi en el paradigma del rol del professor, ens hem apropat a l’aprenentatge autoregulat, també hem vist la metodologia competencial, hem observat de la utilitat de les eines TIC i de la mà d’elles, ara amb aquesta nova i última entrada, volem fer incidència en l'storytelling, també conegut com relat digital. L’storytelling és una eina que pot servir tant el professorat com l’alumnat, amb la finalitat de mostrar una síntesi del seu coneixement i fer un repàs a tot allò que aprèn i a les metodologies apreses d’una manera que convida a llegir.

Avui en dia vivim en un món en què convivim amb les tecnologies, per tant, com hem anat dient en anteriors entrades és necessari que l'educació avanci en aquesta línia. Els infants des de ben petits estan familiaritzats amb les noves tecnologies, per això no és estrany que els hi sembli més atractiu molts cops fer feina amb aquestes eines tecnològiques que amb metodologies més tradicionals.

El relat digital és una eina que recomanen emprar per treballar tot el que hem après. Contribueix al desenvolupament del pensament creatiu i les destreses socials, a més de motivar els alumnes i promoure la seva alfabetització digital (Del Moral et al., 2016). D’aquesta manera el protagonista és l’alumne que investiga, escriu el guió i desenvolupa una història interessant (Cortés et al., 2016).

El relat és una eina útil per relacionar-se, transmetre coneixements, reflexions o experiències, sentir-se part de la comunitat i construir la identitat (Rosales i Roig, 2017). Fomenta la pràctica col·laborativa i fa de nexe entre l'educació i la tecnologia.

Nosaltres considerem que és una activitat molt positiva tant el que fa a l'alumnat com pel professorat. Abans d'haver llegit els articles no pensàvem que hi hagués una manera tan atractiva de sintetitzar qualsevol aprenentatge. D'una banda els alumnes poden fer més incidència amb un autoaprenentatge que els pot esdevenir més significatiu i per al professorat suposa una eina útil per poder realitzar un seguiment dels coneixements adquirits.

Adjuntem un vídeo que exemplifica l'storytelling. També adjuntem un vídeo d'una TEDx talks en què un matemàtic explica una història, i es veu com les històries ajuden a aprendre ciència. Així demostra el poder de les històries per fer interessant el que és difícil i complicat.

Per acabar aquest apartat us adjuntem un Thinglink de tot el nostre pas per l'assignatura, juntament una infografia basada amb el nostre propi Storytelling.

Aquest camí amb el blog es resumeix sentenciant que ens sentim aptes i capaços d’afrontar tots els reptes que se’ns poden plantejar dins de la nostra vida laboral com a docents. Ens hem impregnat de lectures i d’autors molt hàbils i que ens aporten solucions a futurs casos que ens podrem trobar. A més, també hem comptat amb eines TIC que hem hagut d’utilitzar d’una manera diferent de com originàriament les utilitzàvem com el Twitter, les infografies, el thinglink i l’storytelling. De cada un hem extret noves idees, el Twitter, ens ha servit per connectar amb àrees, professionals de l’educació i recursos de gran valor educatiu, que potser no hauríem tingut el plaer de conèixer mai. Les infografies i el thinglink ens han ajudat a fer la teoria més pràctica. Sense oblidar aquesta última eina que es diu storytelling, aquesta activitat o mètode, permet que l’alumne treballi el que ha après d'una manera divertida perquè li deixa aplicar creativitat, imaginació, escriptura i imatges a un tema. És la connexió perfecta entre l'educació i la tecnologia.

Amb tot aquest bagatge que portem a l’esquena, després d’aquestes 9 setmanes ens veiem llestos per enfrontar-nos al sistema i estar al davant d’una classe per aportar coneixements nous als estudiants. Sense oblidar que com a persones i professors ens hem d’anar reciclant i formant contínuament perquè l’enfocament que nosaltres volem donar a l’educació no té cap comparació possible amb la metodologia antiga, ara l’aprenentatge ha de ser significatiu.

A més, com hem mencionat en diverses ocasions, volem rompre amb l’estereotip que existeix de professor, aquella figura autoritària que ho sabia tot i s’havia d’obeir i que comprovava amb un examen si la informació seleccionada s’havia memoritzat i reproduït correctament. Pretenem avançar cap a un model en què els estudiants tinguin record d’activitats reals i significatives que tinguin una transcendència per a ells. Com hem vist al llarg d’aquesta assignatura, les noves tendències en l’educació intenten rompre aquesta funció tan arrelada del professor. El professor, si mirem cap al futur, el veiem com un moderador, facilitador i guia. Si el professor ja no està en el centre d’atenció, aquest lloc queda lliure perquè l’ocupin els alumnes.

Per acabar, manifestem la necessitat de canvi tant en el rol del professorat com en el rol de l’alumnat. Tot sempre amb uns recursos adaptats als nous temps i a les noves tendències educatives que existeixen.