Ensenyar de tot a tothom. Ha vingut per quedar-se: Hola, Open Education!
Benvolgudes i benvolguts a la darrera
entrada d’aquest blog, sí, la darrera, ningú volia que acabés, però tot el que
comença, acaba. Avui tractarem el tema de
l’educació oberta, en termes anglesos: Open Education.
Què és? Es defineix com a un grup de recursos i eines
compartides obertament per arribar a un major públic i facilitar l’accés a
l’educació. Ho exemplifiquem amb els cursos MOOC
o edX: recursos i eines al servei del tàndem
ensenyament-aprenentatge mitjançant les eines TIC. Per exemple,
qualsevol pot apuntar-se a aquests cursos impartits per la Universitat Harvard
o el MIT o d’altres universitats o centres de prestigi, però amb la comoditat
d’estar a casa teva i aconseguir un certificat expedit pel centre. El
desavantatge o problema que trobem als recursos de l’educació oberta és la
garantia de qualitat. Requereix molt de temps cercar i destriar entre tot el
material produït. Encara més temps per després modificar-lo i adaptar-lo a les
teves necessitats. En el cas textual, les editorials es completen amb personal
professional que es dedica a comprovar i garantir que es compleixen totes les
normes educatives i que el material és de qualitat.
Com a material extra us volem apropar aquest vídeo promocional de l'Open Education,
parla d’Obama, per tant no és gaire actual, però el que importa és el
contingut.
Canviant de tema es pot fer l’analogia entre la pràctica de
l’educació oberta i la comunicació en una llengua. Hi ha molta gent que accedeix
als recursos oberts ja creats, però menys gent que els sap crear o fer-ne un ús
eficient i deliberat. Quan parlem d’aprenentatge d’una llengua, es comença amb
les habilitats receptives i les habilitats productives es desenvolupen a
continuació. És més fàcil llegir i entendre un text que escriure’n un. És més
fàcil escoltar i entendre que parlar. És més fàcil accedir als recursos que
crear-los. Implementar totes les habilitats per aconseguir una comunicació
efectiva és com fer un ús intel·ligent i estratègic dels recursos oberts, és a
dir, fer-los part de la pràctica docent. La comunicació és una presa constant
de decisions multinivell; igual que la praxi de l’educació oberta és una sèrie
de decisions personals, complexes i matisades (Cronin,
2017). Per tant, considerem que hi ha molts professionals de la docència
sense pràctica en aquest àmbit, ja que encara és un fenomen relativament nou i
falta experiència i instrucció en l’àrea.
Les reflexions que aportem no són en va, esdevenen de la
nostra pròpia experiència. Després d’haver creat un artefacte com el Symbaloo
Lesson Plan ens hem plantejat i replantejat algunes consideracions. De
primeres, creiem que l’Open Education presenta una sèrie d’avantatges
innegables com la possibilitat d’autoaprenentatge a partir de l’accés a
material de bona qualitat, la possibilitat de traspassar fronteres i pot
fomentar comunitats d’aprenentatge. A més, el contingut pot ser actualitzat
constantment i sense quasi limitacions, ni de lloc, ni d’espai. Pensem, també,
que alguns inconvenients són un fet: la dificultat de certificar el
coneixement, és a dir, la garantia de qualitat i, conseqüentment, la
disponibilitat de temps que s’hi ha d’invertir per fer una bona selecció de
materials.
Nosaltres, com bé sabeu, lectors, som creadors d’un blog, i
d’un que d’altre artefacte, i generem tot aquest contingut amb l’objectiu que
us en pugueu nodrir i fer servir. Significa això que els nostres continguts,
creats amb gran esforç han de poder circular lliurement per tota la xarxa? Des
del respecte, i sense interpretacions errònies, creiem que, ja que produïm, els
nostres productes han de circular. Volem que aquests siguin visibles, que
serveixin a altres estudiosos i curiosos i que traspassin fronteres. El que
també volem, però, és que el nostre treball ni caigui en l’anonimat ni que
algun altre internauta se l’apropii i no és qüestió d’egoisme, és un simple fet
que el treball surt del nostre esforç i del nostre temps. No per això neguem i
estem oposats al concepte d’Open Education, el contrari. Som defensors
d’aquesta modalitat perquè creiem amb els avantatges i és que gràcies en aquest
concepte podem accedir (i esperem que en un futur encara més) a informacions de
molt bones qualitats. En definitiva, pel nostre blog, hem optat per posar la llicència
(CC BY-NC) que significa que es permeten obres derivades, sempre que no es faci un ús comercial i sempre atribuint l'autoria.
Per acabar, volem compartir amb tot el nostre públic dues eines TIC que hem creat perquè pugueu participar i ampliar el vostre coneixement. Ambdues estan estretament relacionats amb la nostra seqüència d'activitats ABP i SRL: Acolliries un refugiat a classe?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada